divendres, 15 de desembre de 2017
Avinguda de les Garrigues, s/n., Sunyer - 25174
Telèfon: 973 13 61 55 Fax: 973 13 63 11

Història

Els nostres orígens

Foto

El nom de Sunyer podria provenir d'algun dels seus antics repobladors, potser de la noble família dels Cervera, ja que en un document del 1218 consta que Ramon de Cervera, un dels catalans de Lleida, va vendre a Arnau de Sanaüja (que també era senyor de les Borges Blanques) el castell i lloc de Sunyer per 1.800 morabatins.

El darrer senyor de les Borges i de Sunyer d'aquest llinatge, Pere de Sanaüja, testà el 1342 i el seu casal es convertí per obra dels seus marmessors en la Paeria de Lleida. Aquests mateixos marmessors traspassaren Sunyer a Pere Sescomes per 5.000 sous, i el mateix Pere cedí el 1358 els pobles de Sunyer, Vinfaro, Alcanó i Alfés al seu fill Joan Sescomes, àlies de Borriac, que era un opulent ciutadà de Lleida.

L'any 1553, quan tenia 30 focs, Sunyer era del capítol de la seu de Lleida, que conservà el lloc fins a l'abolició de les senyories.

Els orígens del poble de Sunyer es poden suposar a lèpoca àrab, ja que existeix una llegenda medieval que ens parla de Sunyer al llibre de Joan Amades, Folklore de Catalunya.

A Aitona els seus veïns tenien molta afecció a criar galls, i a la població nhi havia uns quants milers. Quan els moros envaïren Catalunya, damagat varen concentrar un gros exèrcit a Soses amb el propòsit de destruir lexèrcit cristià, que dormia a Sunyer. Déu volgué ajudar els cristians i féu cantar alhora tots els galls dAitona i van fer un soroll tan fort, que despertaren els cristians, que interpretaren el cas com un avís celestial, i van poder destruir a lexèrcit moro. Es per lexercit cristià que dormia a Sunyer que lescut té uns ulls que simbolitzen la son.
 

Evolució de l'estructura urbanística

Foto

L'estructura urbanística de Sunyer és molt simple: es tracta d'un carrer Major que voreja el turó del castell per la vessant meridional; la seva continuació és el Carrer de Lleida, per la part oriental del turó; a través d'aquest últim carrer passa el Camí de Lleida, que ve de Montoliu en direcció a Sarroca.

Aquests són els carrers més antics de Sunyer; posteriorment es van formar la Plaça de l'Església, el Carrer de la Bassa i el Carrer Nou, aquests dos en la mateixa direcció a la carretera que va de Lleida a Maials (N-230) i que passa a 2 Km de distància del poble. Avui dia hi ha tres nous carrers: el de les Escoles, el de les Eres i el de la Pista de Torres, formats tots ells per cases de construcció recent. 

S'ha de mencionar també el Carrer dels Porxos, que, juntament amb un carrer sense nom paral·lel, són tan antics com el Carrer Major. S'inicien al Carrer Major i voregen el castell per l'Orient. El Carrer dels Porxos rep aquest nom d'uns porxos formats per les cases que fan cantonada amb el Carrer Major i que es van esfondrar abans dels anys cincuanta d'aquest segle.

Al Carrer Major és on hi ha les cases més antigues: entre Cal la Malena i Cal Joan de la Farrera hi havia un magnífic arc gòtic que formava part de les dues cases i es va destruir a l'enderrocar la primera per fer casa nova l'any 1983; a la segona de les cases citades encara es pot veure la meitat d'aquest arc gòtic. A continuació, citarem Cal Beà i Cal Gort, que són situades una enfront de l'altra a la part superior del carrer, el qual tanquen i d'on surt un carreró que va cap al castell. A Cal Beà hi ha un escut de pedra amb el nom de la casa (escrit Veya) i la data de 1587; a la segona de les dues cases citades hi ha la data de 1589. Es diu que Cal Gort la varen fer per donar-li com a dot a una filla de Cal Beà.

Ambdues cases són construïdes amb pedra calcària, tenen teulada acabada amb decoracions de totxos en ziga-zaga, porta dovellada, entrada molt gran i ampla, amb un pou (quasi totes les cases del poble en tenien abans que hi arribés l'aigua canalitzada). A més, hi ha un estable molt gran, habitacions espaioses i l'estructura de les cases completament de pedra (incloent-hi les escales que van al pis superior).

Dalt de tot hi ha la golfa, que és gran i serveis per assecar el gra i ametlles.

A Cal Gort també hi ha una sitja a l'entrada, que comunica amb el carrer i des d'on es buidava el gra cap a dins, mentre que a Cal Beà hi ha un gran celler a peu de carrer, que conté dues bótes immenses per guardar vi i que fa molts anus que no s'utilitzen.

Altres cases del Carrer Major són construïdes al segle XVII, com a Cal Mingo (any 1684) i al seu costat hi ha les restes d'una construïda l'any 1679.

Al segle XVIII es van fer nombroses cases, es van renovar les del Carrer Major i es van fer nous carrers; així tenim que Cal Cabau és feta de pedra (part de la qual prové de l'absis de l'església parroquial) i és datada de l'any 1776. Al seu costat hi havia Cal Tonyo, que també tenia inscripcions procedents de l'església i que està enderrocada. Altres cases construïdes (o reconstruïdes) en el segle XVIII són: Ca la Minga (1786), Cal Xico (1791), Ca l'Antonieta (1791) i Cal Xatet (1799); fins fa pocs anys n'hi havia moltes més, però els propietaris tomben les cases velles, les fan de nova planta i empre materials de construcció moderns.

Al segle XIX corresponen les cases del Carrer de la Bassa que es descriuen a continuació: Cal Gran (1853), Cal Xico (costat de l'altra citada anteriorment), Forn del Xico (1856), Cal Ramonet de l'Anton (1896) i Ca la Pauleta (1897).

Les cases del segle XX més antigues i amb data coneguda són: Cal Rossell (1901), Cal Rosalío (1902) i moltes més que no tenen cap inscripció a la part frontal.

Algunes d'aquestes cases ja només podem citar-les, perquè ja s'han enderrocat i construït de nou i el mateix passarà amb les que encara queden en peu.

Text extret del llibre: Bosc i Besó, Ramon. HISTÒRIA DEL POBLE DE SUNYER.

Mapa Web